Turisme gourmet

Mai es podrà esborrar la marca que van deixar els fills de Colom a la seva arribada a les índies… Amèrica sens dubte ha estat un dels descobriments més grans de la humanitat, i alhora un tresor gairebé inacabable pels colonitzadors.

Pel turista del segle XXI, les riqueses que veurà i les impressions que s’emportarà seran d’un valor incalculable, i un dels països que resumeix millor totes aquestes sorpreses i joies és Perú.

Tot i que l’anglès cada dia és un impediment més petit alhora de viatjar pel món, és veritat que a la que arribes a un país on parlen la mateixa llengua que un mateix… tot resulta més fàcil. Aquesta és la primera avantatge que podem trobar en arribar a Lima, però a més amés, el país és tot hospitalitat. Des de la fi del ‘govern Fujimori’ sembla que Perú i altres països veïns estan intentant treure el cap per liderar una Llatinoamèrica més seriosa, menys corrupte i més treballadora. No és feina fàcil, ja que la corrupció ha esdevingut la lacra d’aquest ric continent… Perú, tenia tots els números per poder-ho capitalitzar a dia d’avui, de la mateixa manera que també Lima va convertir-se en la nova capital del virregnat més important de sud-americà, abastant tot el territori de la corona espanyola, menys l’actual Brasil i Veneçuela que pertanyien a la corona portuguesa. Posteriorment, el virregnat del Perú es va veure reduït per la creació cap al sud del virregnat del Riu de la Plata (Argentina) i del virregnat de Nova Granada (Colòmbia).

Amb l’arribada de Francisco Pizarro, la potent civilització Inca tenia la capital a Cuzco. Després de la derrota espanyola és quan neix la nova ciutat dels reis, Lima. Actualment, el casc antic destaca pels seus vestigis amb la plaça d’armes, la catedral i els edificis governamentals de l’època colonial. Posseïdors d’una arquitectura ben conservada juntament amb la qualitat dels seus restaurats fan de la capital una de les més brillats del continent. El barri de Miraflores, el bohemi Barranco i tot el malecón aixecat amb vistes al Pacífic, composen aquesta nova Lima que viu a un ritme diferent de la resta del país.

Cuzco va perdre la capitalitat a mitjans del segle XVI, però aquesta ciutat que viu a més de 3.000 m d’alçada és el símbol de l’herència Inca, patrimoni de la humanitat i amb raó. Un mirador espectacular enmig de les muntanyes que et pot deixar sense alè, literalment per culpa del mal d’alçada, amb una única pista que saluda blocs i barracons. Però, un cop  reposat del viatge, podem gaudir del casc antic a través de les centenàries llambordes, i enfilar amunt qualsevol dels carrers del barri de San Blas per aconseguir una panoràmica de les seves antigues cases d’un sol pis amb teulades de fang. Aquesta ciutat, construïda a imatge d’algunes de l’antiga Castella, és veritablement un dels punts més àlgids d’un viatge ple de sorpreses.

Catedrals, palaus i grans edificis colonials van intentar esborrar el passat inca, però enmig de claustres, a les mateixes parets de les cases o les afores de la ciutat l’enorme i exuberant poble inca encara perdura a dia d’avui. Si baixem cap al ‘Valle Sagrado’, entre mercats d’artesania, camps verds, ramats, somriures i la pintoresca gent dels Andes, trobem Pizac i Ollantaytambo que presumeixen d’aquest passat tant ric. Anant en tren o fent camí, cinc dies a peu per l’antic i enrajolat camí inca, ens durà a través de la selva fins Aguascalientes, el poble que va néixer als peus d’un dels jaciments més espectaculars del planeta; el Machupichu. Aquest emergeix entre un conjunt de muntanyes rocalloses, escarpades i frondoses, alineades amb el cicle solar. L’antiga ciutat sagrada ha estat el tresor amagat que els colonitzadors van oblidar o no van trobar.  Avui en dia un dels monuments més espectaculars del món, en un entorn únic.

Perú, tot i la fama abanderada pel Machupichu, encara és molt més rica. Si anem cap el nord, veurem també una petita part explorada del seu passat pre-colombí, les tombes del Senyor de Sipan, a Chiclayo. A més dels pobles blancs d’Arequipa i bella Puno que ens serveix de porta d’entrada per arribar al Llac Titicaca a tocar de la frontera amb Bolívia. Que podem dir del desert, les marques de Nazca, i tot el que encara amaga la inabastable selva amazònica… En resum, Perú pot esdevenir un país de contrasts i sorpreses per a tots els gustos, ja que el seu passat indígena, l’herència europea, i la migració asiàtica dels darrers segles han creat un menú cultural incomparable que ha donat pas a una cuina de fusió. Aquest fet, juntament amb el nou sector hoteler està convertint Perú en un plat rodó, per llepar-se els dits.

Compartir

Tambien te puede interesar

Deixa un comentari

La seva adreca de correu electronic no sera publicada. Camps requerits* *