SUÏSSA

La humanitat sembla que tingui tendència als conflictes, el 2016 n’ha estat un clar i costant exemple, i malgrat les ganes el 2017 tampoc posaríem la mà al foc que puguem arreglar-ho del tot. Ara bé, si en aquest planeta bel·ligerant, on s’ubica un Occident agressiu al mig d’aquesta Europa ambiciosa, existeix  un paradigma de pau i tranquil·litat, sens dubte ha estat Suïssa qui s’ha guanyat la fama.

La Confederació Helvètica no entra en guerra des de fa 200 anys, una república federal composta per 26 cantons, amb quatre llengües oficials (francès, alemany, italià i romanç); capitalitzada per Berna però realment conduïda per les potents economies de Zurich i Ginebra.

El mercat suís, gràcies a aquesta fama d’estabilitat i seguretat s’ha pogut consolidar com una de les potències europees, acollint les seus de diverses multinacionals, sent una de les reserves bancàries més importants del continent i un petit país però amb molt de pes. També a Suïssa la Creu Roja, l’ONU o l’Organització Mundial del Comerç hi tenen les seves oficines centrals.

Per altra banda mai ha entrat a formar part del Mercat Comú ni de la zona Euro, qui sap si aquest ha estat el gran encert ara més que mai que el projecte europeu és mirat amb cert recel. El que està clar és que el poble suís desprèn un aire de confiança, amabilitat, familiaritat i poca disbauxa… Envoltat pels Alps, aquest país que tots vam conèixer de petits amb la Heidi només pot suscitar-nos una evocadora imatge de paradís pels infants, naturalesa al mig d’Europa, i unes pistes d’esquí envejables així com un entorn ideal per a realitzar una diversitat enorme d’activitats familiars, esportives i de muntanya; senderisme, trekkings, BTT, muntar a cavall, rem o pesca als llacs, etc.

Hi podríem arribar en dues hores d’avió amb qualsevol dels vols de Swiss Air, una altra de les bones empreses que pot presumir el país, famosos per la seva puntualitat com els rellotges o bé amb Vueling, que és l’alternativa majoritària que ofereix l’aeroport de Barcelona… també famosa, però deixarem els perques de la seva fama en un forat, sens dubte no tan famosos com els forats de l’Emmental. I és que la ruta pels amants dels formatges a Suïssa farà la boca aigua a més d’un. Són pobles que oloren a formatge, i a la vegada encantadors i bucòlics com el petit poble de Gruyère, per molts un dels més bonics del país amb tot el seu casc antic del segle XV construït de fusta.

Però també podem trobar bona xocolata o les famoses roses de Rapperswil al costat de Zurich, una ciutat de caire més financera, però recomanable si desitgem navegar pel seu llac i veure els seus elegants carrers envoltats de les muntanyes alpines… Lucerna, ja més al centre del país, seria l’altra gran parada que es pot fer prop de la zona alemanya de Zurich que mira al famós llac dels Quatre cantons i que té un dels ponts de fusta més fotografiats d’Europa. Berna i Ginebra són les altres dues grans ciutats del país. Entremig hi ha parades obligatòries pels amants de les muntanyes, com la de pujar al telefèric giratori de Rotair amb una panoràmica espatarrant, Interlaken als peus de la ‘Junfgfrau’, el clàssic cremallera construït a principis del segle XX que ens durà al cor dels Alps a mida que anem creuant túnels i muntanyes durant el pintoresc trajecte.

L’altre emblemàtic cim és el Cerví, majestuós i imponent vetllant el bonic poble de Zermatt, l’ascensió en aquest cas ja és per professionals del risc, tot i que òbviament l’entorn ofereix mil i una excursió per fer amb un paisatge de fons inigualable.

I queda clar que un país amb aquestes elegants muntanyes no només a l’estiu cobra vida, sinó que a l’hivern, les seves estacions són de les més importants pels amants de l’esquí. Els esports de neu són els clars protagonistes durant aquesta època i és que al bell mig del nostre continent no només hi ha muntanyes, sinó unes infraestructures, serveis i qualitat de neu d’un nivell espectacular, anomenades estacions com: Zermatt, Crans Montana Sankt Moritz, Davos, Gstaad, Saas-Fee o Interlaken són el somni de tots els snowborders i palilleros.

I és que de fet, moltes d’aquestes pistes gaudeixen de neus permanents i grans glaceres alpines, que mesos després esdevenen fonts d’aigua i verdor d’un dels països més bonics d’Europa.

Compartir

Tambien te puede interesar

Deixa un comentari

La seva adreca de correu electronic no sera publicada. Camps requerits* *