Les desigualtats econòmiques també són visibles a la universitat

La crisi econòmica que hem patit durant els últims anys ha estat visible en molts aspectes: el decreixement de l’activitat comercial, l’augment del nombre d’aturats i l’ensorrament d’alguns sectors productius com el de la construcció. Tot plegat ha propiciat que augmentin les desigualtats econòmiques i socials. Però això no és tot.

Les conseqüències de la crisi econòmica han arribat més enllà del que podem palpar en el nostre dia a dia. Els joves que han volgut continuar amb la seva formació, s’han vist obligats a disposar d’un sou per tal de poder fer front al cost dels estudis universitaris que, per cert, ha augmentat exponencialment en els darrers anys. Tant és així que el percentatge d’alumnes universitaris que estudien i treballen ha augmentat del 50% el 2008 al 67% el 2014, segons un estudi del Grup de Recerca en Educació i Treball del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB. Analitzant les dades amb més profunditat, veiem que aquest percentatge ha augmentat, sobretot, en els joves d’origen social més desfavorit, que ha passat del 38% al 47% en el període de temps indicat.

I no només això. Els estudiants que provenen de famílies amb una millor posició econòmica, es decanten per graus universitaris que es corresponen amb la seva vocació professional. D’altra banda, el grup d’estudiants oposat, cerquen titulacions universitàries que els ofereixin més oportunitats per aconseguir una inserció laboral de qualitat. Cal afegir, a més, que habitualment els estudiants amb un origen familiar amb més poder adquisitiu poden fer servir les relacions personals i familiars per aconseguir els seus objectius professionals amb un plus addicional. Això no succeeix, en canvi, en l’altre grup d’alumnes.

Treballar i estudiar: és realment compatible?

Segons els estudis que s’han portat a terme a la UAB, els estudiants que treballen a temps parcial o complet són, també, els qui tenen pitjors qualificacions acadèmiques, encara que es dediquin professionalment al sector pel qual s’estan formant. Marina Elias, una de les investigadores de la UAB, afirma que “després de la crisi hi ha hagut la introducció del procés de Bolonya, que demana una major presència dels estudiants a les aules” i que, per tant, “ha suposat un perjudici per a aquest col·lectiu perquè tenen més impediments a l’hora de quedar per fer els treballs en grup i les tasques diàries”.

Cal tenir present, a més, que els estudiants d’origen familiar educatiu més baix són, en termes generals, els qui treballen a temps complet i en sectors menys qualificats. Per tant, encara augmenta més la diferència en els resultats acadèmics. El motiu, segons els experts, és que prioritzen mantenir el seu lloc de treball. Elias afegeix que aquesta situació “pot tenir afectació en la relació amb els seus companys”. I, d’altra banda, com a conseqüència, la seva qualitat ocupacional futura també és menor que la dels seus companys.

Pensant en solucions: la digitalització de l’educació

Els investigadors de la UAB, a banda de fer públics els resultats del seu estudi, han proposat canvis en l’oferta educativa que permetria als col·lectius que estudien i treballen compaginar bé ambdues obligacions. Es tracta, fonamentalment, de preparar una oferta semi presencial, una millora de les plataformes virtuals, i comptar amb professors més flexibles davant d’aquesta situació.

Compartir

Tambien te puede interesar

Deixa un comentari

La seva adreca de correu electronic no sera publicada. Camps requerits* *