La Riquesa Africana

Evadir-te, canviar d’aires, fugir de l’estrès, d’occident, tenir temps per un mateix, aturar-se, però que no passi el temps, perdre la cobertura perquè no et trobin… si això és el que vols, no busquis més el teu lloc per aquestes vacances és l’Àfrica. Però alerta, no estem parlant d’un safari, ni fotogràfic, ni molt menys de cacera, tot i que d’aquests tampoc en faltaran, ens referim a un viatge més espiritual, ritual i paisatgístic. Volarem a la costa occidental.

De l’Àfrica Occidental, a dia d’avui, podem destacar tres punts claus que cada dia  estan despertant més interès, segurament l’accessibilitat que ens ofereixen companyies com Vueling per volar directe des de Barcelona a ciutats com Dakar o Banjul ha acabat de catapultar els destins de: Senegal, Gambia i Cap Verd.

Per ordre invers Cap Verd fou la primera d’elles en marcar distàncies dins el camp turístic, sempre ha estat la germana petita de les Illes Canàries, i aquest fet és el que ha potenciat especialment l’Illa de la Sal on companyies internacionals, com Riu o Meliá, han construït els seus tradicionals ressorts amb sistemes del ‘Tot Inclòs’ i el que això comporta. Tot i així cal trencar una llança a favor de Cap Verd, perquè més enllà de la platja de Santa Maria podem gaudir també d’un gran mestissatge cultural fruit dels seus colonitzadors, viatgers i tot el trànsit de passants que tenen aquestes illes de l’Atlàntic. Sao Vicente, amb la bonica Mindelo al capdavant, seria la que representa millor aquesta mixtura criolla que ens evoca inevitablement a les melodies de la gran Cesárea Évora
Santo Antao és la part més verge i paisatgística, amb les seves plantacions de canya de sucre, esplèndides valls  a la falda del cràter de Cova, definit tot en una postal 100% tropical per recórrer amb 4×4. Quedarien l’illa de Santiago que és la més gran i en la que hi aterren els vols internacionals, d’on destaquem Praia i l’illa Fogo amb un volcà en actiu i que li dóna nom a l’illa. Pels que creuen que tot el continent africà és només calor i desert, es recomana veure illes com aquestes, d’on sobresurt tanta verdor.

. Quan tornem cap al propi continent les zones desèrtiques comencen a ser freqüents. Senegal té platges i viu en gran part de cara al mar, s’abasta de tot el que aquest li dóna, des del peix fins al turisme. Al llarg de la seva costa els francesos van construir ports i ciutats per controlar les metròpolis, els mercats, les matèries primeres i l’esclavatge que imperava al moment. Segles després, les zones d’interior s’han anat despoblant a favor de les antigues ciutats colonials de Dakar, Sant Louis, Saloum o Saly on continuen aglutinant gran part de la població.

Quan parlem de desconnexió no només és perdre l’horitzó de vista al desert de Lompul, sinó que en el moment que puges dalt d’un cotxe en aquestes carreteres, més enllà de si trobes baobabs entre les planeres o un ramat de vaques famèliques, pots quedar al mig d’un embús de tràfic que té col·lapsat un d’aquests poblets. Però, de tot en gaudeixes, perquè creuar a través d’una multitud en un mercat d’espècies suposa una sobredosi d’olors que omple els sentits i que costa d’identificar… però no és tant sol això, sinó la proliferació de colors, gent, crits, empentes i rialles blanques i brillants al mig de cares ben fosques, música que surt d’un garatge transformat en cantina, nens amb bicicleta, un clàxon i més música, un minaret que crida a resar… Tot i aquest popurri o estrès aparent són els contrastos que marquen la diferència entre la vida interior dels pobles de cases baixes i el caos de les ciutats més grans. La seva manera de fer i viure ens fa desconnectar i ens trasllada a una pau, i un bany de realitat que és molt recomanable poder experimentar de tant en tant.

Més avall de Kaolack, de camí cap a les arrels de l’antiga Àfrica, bressol de tradició tribal i del vudú caribeny, trobarem el petit país de Gàmbia, veient entrar com una banya el riu que dóna nom a aquesta terra i que ha acollit una vida independent al voltant de la seva riba. Si arribem a Banjul, a part de poder descansar a les seves platges podrem visitar el Parc Natural d’Abuko o remuntar el riu amb barca per veure aquesta vida. Destaquen d’aquest parc el llac Mandinga, la sabana, els manglars i tot tipus de fauna fins a trobar els encantadors poblets com ara Juffre. En general tant l’extrem sud de Senegal com, sobretot, Gàmbia, són com un parèntesi d’aquesta zona superpoblada que és el centre d’Àfrica. Una el·lipsi en el temps que si et deixes endur pel seu ritme i la seva simpatia et trobaràs com a casa i del no res trobaràs la seva gran riquesa.

Compartir

Deixa un comentari

La seva adreca de correu electronic no sera publicada. Camps requerits* *