,

La Calçotada

Esdeveniment  per gaudir de la gastronomia catalana

El director i guionista català Bigas Luna afirmà al pròleg de La cuina del calçot de Joan Jofre i Agustí García que “el calçot, el porró i els castellers” són “tres coses nostres que sempre m’han fascinat: surten de la terra i em fan mirar el cel”.

Les calçotades són una trobada en motiu d’una tradició gastronòmica emblemàtica dels primers mesos de l’any.

Una tradició d’origen tarragoní

Les calçotades són originàries de la ciutat de Valls i, a partir del 1982, es van començar a popularitzar al conjunt del territori català. Tot i que hi ha teories que apunten al fet que el seu origen es troba durant l’Imperi Romà, la història més acceptada sembla ser la que el situa a la població de Valls (Tarragona). Segons aquestes dades històriques, a finals del segle XIX, Xat de Benaiges, un pagès de Tarragona, va començar a fer créixer les seves cebes blanques d’una manera alternativa que es va donar a conèixer com a  ‘calçar’ i que va ser l’origen del nom de ‘calçot’. Consisteix a tapar la ceba blanca amb terra a mesura que creix i, així, s’aconsegueix que sigui més llarga.

calçotsLa importància d’aquesta tradició gastronòmica ha propiciat que la Unió Europea ofereixi una indicació pròpia als calçots que compleixen amb uns requisits determinats. La IGP (Indicació Geogràfica Protegida) és un distintiu de qualitat reconegut per la Unió Europea que el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya concedeix a productes concrets. Pel que fa als calçots, se’ls dóna quan es compleixen requisits com ara el tipus de ceba, la tècnica de cultiu, la mida del calçot i la presentació.

Aquest tradicional plat català s’ha començat a estendre pel conjunt del territori nacional i, també, a altres països estrangers. Tant és així que hi ha restaurants a Madrid especialitzats en cuina tradicional catalana que ofereixen un menú de calçotada.

El menú de calçotada

La calçotada segueix una tradició molt pròpia pel que fa al menú. Els calçots són el primer plat i es mengen tal com surten de la graella: només cal pelar-los i acompanyar-los amb la salsa de salvitxada o romesco. La ració recomanada és de 10 a 20 unitats per persona, però segons el restaurant es pot servir la quantitat al gust del comensal.

El segon plat acostuma a ser carn a la brasa: des de botifarra fins a pollastre, xai o conill. La salsa que acompanya el segon plat és l’allioli. Finalment, una crema catalana acostuma a presidir les postres per arrodonir un menú típicament català.

Predilecció pels ambients rurals

La tradició de la calçotada és menjar-la en família o en companyia d’amics a un lloc espaiós i tranquil. Hi ha l’opció de llogar brases a les zones rurals adients per preparar dinars en grup i, també podem optar per anar a alguna de les tradicionals masies dels voltants de Sabadell o a la mateixa ciutat i gaudir dels calçots mentre esperem la primavera.

 

 

Compartir

Tambien te puede interesar

Deixa un comentari

La seva adreca de correu electronic no sera publicada. Camps requerits* *