Deixa’t captivar per Rússia

Què ens mou a viatjar? Per què ens agrada fer turisme, i què busquem alhora de visitar un nou país? Potser aquestes preguntes només es poden respondre quan ja s’han fet alguns viatges. I, probablement segons l’època de l’any i el moment vital de cadascú podríem dir coses diferents… Aquest estiu us proposem viatjar a un país que molts desitgen anar: Rússia.

Rússia fa dècades que continua sent el país més gran del món. Un país que, malgrat estendre’s d’Europa fins a Àsia, segurament és el que pitjor representa l’essència de cada continent. Rússia és només Rússia. Per molt que hom pensi que el país s’ha perdut pel camí del post-comunisme, la seva hegemonia sobre algunes repúbliques occidentals continua imponent, ja sigui pel seu pes econòmic com la idiosincràsia del seu dirigent. Els russos coneixen les seves fortaleses, i saben perfectament que són els més grans. Potser no són ni els més savis o afortunats però sempre seran els més grans.

Aquesta superioritat, aquest llinatge imperial no es perd mai, ja faci fred, calor, plogui o hi hagi crisi… Un gen que no desapareix de la mirada d’un bon rus. I els russos més genuïns els trobem a Moscou. Podem creuar Sibèria en tren, travessar l’estepa en moto, fer ruta fins a Crimea, escalar els Urals o el que es vulgui… però l’epicentre de Rússia fa segles que gira entorn de Moscou. Aquesta ciutat, antiga capital feudal, no la va trepitjar ni Gengis Khan, ni Napoleó, ni Hitler; Moscou també va agafar el timó comunista, va liderar la Guerra Freda i continua ferm fent-li el pols a Brussel·les, Washington o Pekin.

Una enorme capital radial, la ciutat del riu Moskva, on destaquen la seva arquitectura imperial i neoclàssica, les seves vistoses cúpules daurades, icones ortodoxes, les grans avingudes que ens porten fins a la fantàstica Plaça Roja, imatge de postal i símbol de la ciutat. Una immensa plaça, amb la catedral de Sant Basili i el Museu Nacional d’Història als laterals. L’imponent Kremlin custodia tota la panoràmica, en un complex el qual des de les esglésies, el palau, el parlament i el mausoleu de Lenin ja són un imperi ells mateixos.

A l’altra banda de la plaça les galeries GUM, ara s’ubiquen les grans marques i les boutiques que exhibeixen articles d’alta costura, joies, complements, moda i luxe amb uns preus inaccessibles per la majoria de turistes i per molts moscovites. El capitalisme més salvatge treu el cap entre el recent passat comunista. Moscou ha esdevingut una terra d’oportunitats per grans empresaris, negociants de tota mena. Però, al mateix temps hi ha molta part de la població que encara no ha pogut ni sabrà enfilar-se a aquest carro. Aquest canvi de sistema ha posat de manifest una ciutat, que en certa manera, encara guarda similituds amb el món literari de Dostoievski… aquest regust es palpa encara en algunes botigues de la perifèria o en la indumentària. Destaquen per molt llocs els edificis característics de l’època comunista, els seus museus, o el mateix metro (de visita obligada) com un altre museu concebut pel poble.

El viatge amb tren, de dia o de nit, cap a l’oest ens farà deixar el cercle d’or enrere i veurem l’essència de la Rússia més rural. Tot un salt per arribar a Sant Petersburg, aquesta punta de Rússia que sempre ha presumit de lluir una cara més europea, més tsarina i imperial. L’antiga capital és un mirall de la vella Europa absolutista. El Bàltic i els canals són els camins que van portar a la burgesia russa a construir aquesta gran i brillant finestra el més a prop possible de la resta de veïns del continent. Sant Petersburg manté la força cultural, i omple de vida el carrer ja sigui hivern o estiu. Aquesta obsessió de mirar més al mar que no pas a terra, els fa obertament diferents a la resta de russos. Les nits blanques d’estiu són una època ideal per enamorar-nos d’aquest potent caràcter.
Compartir

Tambien te puede interesar

Deixa un comentari

La seva adreca de correu electronic no sera publicada. Camps requerits* *